Ogni magnà el vanta la sò bulgia
Nel quint secul prima del Crist s’è cumenciàd a bat el ram; nel Medio evo, in Europa, e da’l 1500 a cà nosta, se gh’à nutisia d’i primi magnàn ch’i girèvu per le casìne ‘ le cà fin a i …
Nel quint secul prima del Crist s’è cumenciàd a bat el ram; nel Medio evo, in Europa, e da’l 1500 a cà nosta, se gh’à nutisia d’i primi magnàn ch’i girèvu per le casìne ‘ le cà fin a i …
Le dòne, che cumplessità! In chèl témp chi pürtròp se pàrla spés de dòne viulentàde, masàde per amùri malàdi, in dificultà in un mund difìcil per tüti e in particulàr per lur. “Femminicidio” un delìt cùntra natüra. Masàde per un …
Di epiteti più o meno ingiuriosi nel nostro dialetto, come abbiamo visto, “ghe n’é un sfracel”. Non potendo elencarli tutti, col rischio di trasformare questa rubrichetta in “Parolacce fuori corso”, ci limiteremo a ricordarne alcuni, noti e meno noti.Fra i …
La ciamevu ‘l mercant de stèle e l’era ‘pena ‘n mulìta...èl riveva ‘ pé da la val Rendena ‘ cercà le poste per scampà la vita; ‘n’altra storia de puvertà, lasenda ‘ cà i pasarìn nel nin, quater bešighi e …
Stavòlta m’ersüsti a fà un bel cumìsi! Me son dì: tüti i discϋtun de pulìtica e perché gh’ò no da fal ànca mi? E vöri fal pròpi in dialèt, insì se capìm mèi! La gént na pàrla dapertüt: ni bar, …
La parirés una barželèta ‘d quéle bèle néte ca fa rid , invéce l’è un fàto veramént sücès. Ma par dabòn. A prupòsit d’l’ üsànža d’una volta ma c’anca incô l’è miga ‘ndài pèrdüda… ànŝi, ciuè quéla da purtàgh al …
Margherita la guardèva foera dla finestra e la pensèva “La ven zu cul crivel gros”. La noeu la balèva tame la gent a la sagra dl’anadot in su l’èra dl’ustaria dal Bot. La gnèva tame Diu la mandèva, grossa e …
Un cünt l’è vègh la roba e’n cünt l’è mantegn’la nel temp per pudè god’la quan se gh’n’à’d’ bišogn: vün d’i prublemi püsè grosi d’la storia d’l’om, la cunsevasiòn. Quaidün diš che la civiltà l’è semper stai ‘na rugna, ‘na …
Proseguendo nella manutenzione e aggiornamento di questo “magazzino” di parole disusate, fermiamoci un attimo a giocare. Con i tulin. Ma per non ripeterci, avendone già parlato nelle prime puntate, chiamiamoli con un nome diverso, altrettanto diffuso nella nostra terra: tegine. …
Buon giorno, tàme i pasàd el Nadàl? Me àuguri ch’el Bambìn l’àbia purtàd a tüti un po’ de serenità. Pürtròp gh’è tànta gént, in ògni part del mund, ch’i èn adré a viù muménti de dificultà e de dulùr. Gh’è …
L’ültima figüra che gireva ‘n d’i campi / d’la mè casìna bèla / la riveva da luntana, / a metà tra la culina e la muntagna: / brichi biuti e tropa fam, / propi tera de cunfìn: / o ciapà …
Sìu, che Lod l’è pròpi bèla? Diŝarì: “Che scupèrta fàla, Madaléna? L’à vìsta ‘péna ‘dès?” No, l’ò vìsta tant volt, ò ànca studiàd cinq àni al Bassi nel sécul pasàd, ma in chi dì chi la guàrdi cun pϋssè atensiòn …
Gh’è miga da scunfùndos cul film ad Marcelìno, quel cui Fratòn da cal cunvént ca’l parlèva cun al Nost por Signùr in Crùs. Pütòst gh’è da vèd cal bèl spetàcul, sicüramént men religiùs, ad Celentano cal canta cun le sgaržulìne …
Quel che gh’è sü gh’è sü, quel che gh’è šu gh’è šu’. Davanti a la Madona d’le Grasie, el Madunìn d’i adii, el rüsca el feva giürament che l’avarés dì gnent de quel che l’eva vist e pruàd, o mej …
Ve fò ‘na cunfesiòn: mi gh’ò dϋ amànti, tüti dü bèi, impurtànti e istrüidi. De lur son ‘nammuràda còtta perché i me capìsun e i me ütun a tirà föra quèl che pénsi n’la manéra giϋsta per l’ucasiòn. Quànd l’è …