Mi son om, ti t’sé dona e ti a do; mi son bianc, ti t’sé negher, giald o russ; mi son liber, ti s-ciav. Mi son italiàn, ti tudesch, francés, spagnöl, ingléš o maruchìn, e te cupi; a Siena, mi son de l’oca, ti d’la selva, lü d’la tur e via insì; mi son de l’Inter, ti d’la Juve, del Milan o del Bulogna, e te meni. Mi son de Casal, ti de Cudogn e guai se te vegni chi a fa ‘l gradàs; mi son del nord, ti t’sè teròn; mi son teròn, ti t’sè pulentòn; mi son de chi, ti t’sè furèst.
Ma riusciremo mai a vivere in santa pace? Dai tempi dei Neanderthal l’uomo sembra sempre ossessionato dalla voglia di scontrarsi e di dominare sugli altri.
La pagina dedicata al dialetto sul Cittadino di mercoledì 22 novembre