Mi son vün che de not, quand magari me svegli e per un po’ ciapi pü sogn, me ven en ment tante ma tante robe vegie, persune che magari ien tranta-quarant’ani che ien andai a sta a ca a San Gualtè, fati e robe che è süces, bele e brüte, de mes e mes. Ecu, al dì de incö, l’è vèra che gira un po’ pochi sghei per püdè fa tüt quel che se vurarès, ma cume se fa, per chi l’è cume mi che l’ha visüd i ani de la guera, prima o dopu pödum cantà che l’Aida l’è morta. La stemana pasada parlevi cun un butighé d’un paesìn visìn a Lod, vün dei ültimi di pochi che ghé amò, e sicume l’è vün che l’è stai cinquant’ani i negosi, ‘na vist anca lü de cote e de crüde, de puareti che ien diventati sciuri, e de ganasuni che feva ed depü e de “blagheur” che i sen mangiàdi föra anca la söla dele scarpe.
L’ha vist Giròlum el pustè (che el feva anca el beché), la gent quand la ‘ndeva a tö la roba cul libret blu-viola due i marchevun la spesa e la cuminceva a la matina a tö el pan e pö la mandeva i fiöi picinìn a tö mes liter de consurva, dopu magari amò un dado, dopu amò un etu de verdürine, e via via, anca des volte in una giurnada: una quarta de linusa, tri fete de salam cot o de bulogna de secunda, quater mentìn per la nona che la ga la buca grama, una (!) sigareta per el papà sübit dopu mangiad e avanti cul rest.
I fiulìn i ghevun, ma no semper, el libret da segnà, dopu ogni dü o tri dì paseva la mama, e ogni tant ghéra di che dì, perché la diseva che la se ricurdeva pü se l’eva mandad a tö. Giròlum el marmutèva perché i ghévun no adrè el liber.
Pö sücedeva che sicume i cünti ierun scriti cun la matita, ghera anca una quaidüna che cun la mola del pan la canceleva per pagà meo. Pro ghera anca un quai butighé che el marcheva un quaicos de pü de la spesa.
Pö per fa un po’ de robe giüste an fai i libreti cun le pagine nümerade e se drueva la matita cupiativa, ghera di butighé cun la buca e i avri viola a füria de bagnà la punta del lapis.
Quand l’era San Martìn ogni tant ghera un por paisàn che ‘ndeva via, e el butighé el tireva sü la riga sül cünt. Me ricordi de vün de Cazimani che el gheva un bel cünt da ciapà da un biulch che l’era andai in casina a taca a Malè. Ben, l’è ‘ndai là, cun la bicicleta cul muturìn Mosquito, a vede se el püdeva purtà a ca i danè. Lè ‘ndai in ca del biulch, che el ga dì: «Me dispias ma per ades de soldi ghe no nò, se el vör ghe do questi». El ga fai vede cinq fiulìn picinìn. «Quand i saran grandi che i purtaràn a ca un quaicos, me tegnarò a ment de lü, che el ma ütad. Grasie». El butighé le ‘ndai a cà, el ga dì ala so dona - che per l’interes l’era un istrice - che l’eva ciapad un acünt e che pian pian el sares vegnüd in sa.
Per sarà sü el discurs, vöri div un fato che me capitad a mi, so pü se l’era el 1936 o el 1937. Me papà che el feva el cervelè el ma dì: «Carlino, va dal siur Filipo el tabaché a tö che la roba chi». El ma dai el biglietòn. El sciur Filipo l’era un gratacül de prima qualità. Son andai ‘nden al negosi e go dì: «La dì me papà da dam mes chilu de sal grosa che dopu cul butigliòn la tridum nüm per fa la sal fina, una büstina de cinc sigarete Africa, se ghià no el me daga le Tre Stelle o le Giuba, e dü caramele pana quele sensa carta che ghé ‘nden lì nel vas de veder». E me vegnüd en ment de digh: «L’altra volta una caramela la me pareva che l’era stai ciuciada».
E lü: «Nè, ti, muchignòn, sta atenti. La sal se te ghe no la carta paia o el giurnal adrè, te la do no, cu quel che guadegni mi sü la sal me manca da dat anca la carta. Le sigarete te se che pödi no dati, dighe a to papà da ven lü a töi. Le caramele te ve a töi da un alter, va da Pizi el drughé che lü ia ciucia no! Te capìd? Circolare!».
Son andai a ca, o dì quel che m’era capitad, o ciapad una pesada legera nel dedré e el ma mandad nel sgabüsin en castigo per des minüti. Ciapa sü!
© RIPRODUZIONE RISERVATA