Un pachèt de ulandès per slungà el cafè

Si ben ghe la crisi, dei danè, del laurà, del sistema de cumpurtas de certa gent. Chi lè che la pasad da un po’ i utanta cume mi, el se ricorda che sübit dopu la guera (nel 1946-1947) ghera in gir una miseria de quela burdega. Quei che ierun vegnüdi a cà dal frunt i cerchévun de laurà, un queidün el sera giamò sistemad, ma ghèra quei che i girevùn (specie di müradù) e quei che i mesedèvun nel pìcul. L’era düra truà un quaicos da fa. Te pasevi davanti ale fabriche e ghera i cartei cun sü scrit “Personale al completo”, “Non assumesi personale”. Pro se vedeva el dumàn un po’ püsè ciar de adès. Incö a met a post un fiöl che la finid i stüdi l’è düra. I giuini i gan le so esigense e le familie se i se ütun no tra de lur i pödun dighel a l’asu de Cuncia. Questa l’è una facia, pö ghe l’altra part de la medaia. Se ghi vöia scultèm!Go ucasiòn da girà per i süpermercadi e nel dedrè dei magasin. vedi, nei tempi chi, amò tanta roba che va en cunsüm. Roba de mangià amò buna, che magari la scad tra dü o tri dì. La ven ritirada, ceste da pan ‘vansad, panetòn che ghe ia vendun ai alevaduri dei nimai. Ghe tanta roba, l’è vera, ma ghe tanta gent che l’è buna no da fa la spesa.Nela spasadüra ghe el pan e pö i tödun el pan gratad nele büste. Furmag amò bon e se crumpa quel gratad. Früta insì bela e buna vansada e pö se vende le scatulete care cume el fögh de una specie de pastocia marmelada. Dopu magari (no tüti) i disun che ghe la fan pü a tirà ala fin del mes!Le noste mame e none i fevun cumpensà cun tüt e che festa quand a Nadal e Pasqua ghera i raviöi e la feta de panetòn, e un po’ el se metéva via per San Bias. Sens’alter questi ien ragiunamenti de tüc e berlüch, ma pro fa mal vede lamentas e pö fa tüt quel che comuda e dagh la culpa a vün e l’alter.Alura per cambià un po’ e dì che anche una volta ghera magari un quei sciur, che el püdeva fa le spese sensa daghe a “Giuàn guarda nela marna”.Dunca, a Lod una persuna che l’era diventada impurtanta e sciura, l’era andai dal so amis drughè a purtag el bilièt dela spesa dela roba che el gheva bisogn (atensiòn: ades esageri un po’....). Dunca, quel che em dì, dal drughé: «Giacumìn, te dò el bilièt dela roba da mandàm a ca dal garzunin. Dighe che ghe darò un caurìn (dü franchi) de bunamàn. Alura, te legi mi quel che vöri, perché ti dopu te ve en cunfüsiòn. Segnes a ment! Solit peso dela roba a misüra, via! Lisciva, pumes, tri eti da cafè en grana, mes chilu de sücher gros, un pachet de ulandès per el café da slungà, un po’ de biscoti wamar, una scatuleta de sardine purtughesi, no sardine spagnöle, una scatuleta de Salitina per fa l’acqua viscì, un eto de camamei dei pum per la tus, un po’ de flit per masà le musche, la pumpa da meteghe ‘nden ghe lo, una gumina argentina per ten endrè chi quater cavei sperlüsenti che go amò. Dam anca una scatula de Ebiformio, quel che fa el cumendatur Bussoli en curs Ada, che la trarò giù en curt per la pisa dei can. E pö una butilia de marsala a l’öv Volum che la fan chi a Lod, insema a vüna de Bacio-dessert per le done che i vegnun a ca mia a truà la me dona, una scatuleta de lüster Tana negher, e un dentifricio G.V.M. O finìd. Speta! Un savòn marsiglia e dü saunete bune!».El ga respundüd el drughè: «Per le saunete te do le P.H.6 dela Chiozza e Turchi che ien fine. Te do quele picule perché ti a drövi da lavàs duma la facia e le man, perché el cül te la làvun i to amisi».E lü: «E sì, te ghe resòn, l’è tüta gelusia e invidia che i gan cum mi!».

P.S. - Si precisa che i prodotti menzionati non sono più in vendita, perciò niente reclami.

© RIPRODUZIONE RISERVATA