
Dialetto Lodigiano / Basso Lodigiano
Mercoledì 01 Ottobre 2025
Trai là ’me ‘na pèl de strachìn”... Un po’ di rispetto per favore
LA VIDEOLETTURA DEL RACCONTO
Quand qualcos o qualdün i vegnu tratàdi malament: dall’agricoltura alle sagre di paese, il mondo purtroppo è pieno di esempi
Trai là ’me ‘na pèl de strachìn” se diš quand qualcos o qualdün i vegnu tratàdi malament, cume se füdesu gnent: tant per capìs, cüntà ‘me el dü da pich quand la scùa l’è dinàr. El mund l’è pién de esempi, sia d’un temp cume d’incö, ma semper per capìs ben vedém da stà renta a nüm.
. La pèl de strachìn...
«Vedete bambini, da quando c’è stata la rivoluzione agricola, circa 12.000 anni fa, l’uomo col tempo ha introdotto la rotazione triennale delle coltivazioni, per fare in modo che la terra non s’impoverisca e che di riflesso i raccolti siano sempre rigogliosi e rispettosi della natura», dišèva la mè maestra Francesca quand sèri un bòcia.
E mi, bel bucalòn, anca a crédegh. Parlemés ciàr: la mè maestra, che l’èra propi brava, la gh’eva resòn, perché fin a miga tant temp fa l’èra insì, ma da un po’ de ani la müsica l’è cambiàda. Vira? I fitàuli urmai i suménu duma melga e da la fin de lüi a setember sü le noste strade l’è un via vai da di’ no de machinòn e de traturi, che urmai i èn grosi ‘me camion. La nosta pianüra l’è diventata cume ‘na cadena de muntàg e la melga la ven sü a fertilišanti per pö fagh biogas, mangìm per le vache (ch’i gavaresu da pacià erba) e un mar de pütanade per l’indüstria del mangià. Eco sa vör di’ tratà un qualcos me ‘na pèl de strachìn. Pora tèra.
L’è pég p’rò quand i omi i tràtu anca i omi ‘me pèl de strachìn e non duma le robe. Un alter esempi? I föghi d’artificio. Fem finta da pensà miga ai danè trai propi en füm, danè che i vegnaresu bon per fa un mar de robe, ma pensém duma a la gent che la sta miga ben o pég amò ai maladi o a chi el dì dopu el gh’a da andà a laurà e magari el fa anca i turni: por diàul, l’è bèle indurment e vèrs vunds ure tuca svegliàs e madunà: «Ma püdèvu no fai prima, ‘sti föghi de....?!».
Oà, de lü e del so laurà s’na šbàtu, cume de tüte le pore béstie che i saltu là ‘me s’avaresu vist el lu a ogni s-ciop. Bum, bum, bum e tüti cul nas en pr’ari ‘me tanti ucòn. Vist? Le pèl de strachin i èn asè anca quand l’è temp de sagre.
Sensa p’rò spetà le sagre, sem propi d’i campiòn a tratà i altri omi ‘me tante pèl de strachìn. Por Signur, quant parlà per gnent che t’è fai!
Capita tüti i dì, credì no: quand te vedi un qualdün mal engambàd e te se giri da l’oltra part; quand vün l’è no ‘me tì e insì, su dü pé, te diši che de sicür l’è un delinquént; quand le ašiende i làsu a ca’ la gent dal laurà sensa digh gnanca qualcòs dopu tanti ani e ti, por asu, che te pensèvi da ves un qualdün e no duma un nümer; capita quand te speti ‘na telefunada, cume sücéd da ani, e ti te stè lì ‘me un por malàn a dit: «E donca?». Donca un bel gnent, cara el mè fiöl, perché anca ti te se ‘na pèl de strachìn.
Gh’è de bon, se püdem di’ insì, che p’ro la röda la gira e tüti, un dì o l’alter, fem o fem fa la fìn de la pèl de strachìn.
DIZIONARIETTO
Bòcia – bambino
Bucalòn – pesce dalla bocca grossa, credulone
Fitàuli – affittuari, per estensione agricoltori
Suménu – seminano
Melga – granturco, mais
Machinòn – mietitrebbia
Madunà – imprecare
El lu - il lupo
Ucòn – ocone, stupidone
© RIPRODUZIONE RISERVATA