Ben, se sa, i mesi de lüi e agust ien no propi quei de andà a spasi in bicicleta (nel dubass, pö!) per i nostri paesi. Ma quand ven l’autün e anca en primavera, ciapà la bici e andà, magari adrè ala Müsa o adrè a Ada, o anca a vedè un po’ per ben i nosti siti l’è bel.Me ricordi che sübit finid la guera don Luigi Savarè el tireva adrè a lü una mücia de fiöi da Lod a Cumas, per truà l’arcipret che ghèra là, che l’era don Capello che l’era un so amis. Cinquanta, sesanta giuinutei - e pö via, Muntanas, Galgagnan, Zel, Merlin e Cumas - no tantu bitüadi, anca perché le biciclete ierun tüte, dale gume al carter al manubrio, trai insema, avansi de guera. E nüm serum un po’ strachi.El pret el prepareva in uratori pulenta e lat (bon!). Endeva ben tüt alura, sì, serum atach ai vint’ani.Me ricordi pro un fato: vün cun la bicicleta la pers la sela tüta mesa marsa fai de carton e büson (el sughero). La duüd fermas, ciapà un strübiòn, fa un capel e metel al so post, del rest el püdeva no andà cun el dedrè pugiad sül canot. Ecu, che le robe chi i me vegnun en ment, quand dopu feragust o fai el gir dala Müsa de Milan fina a Tripuli adrè ala Müsa, dale part de Masalengh. Me ricordi - e chi ‘ndem endrè de sesant’ani - che chel gir lì el me piaseva, pro quand rivevi a Ca de Rachi vegnevi föra dal sentè e ‘ndevi ala Tur di Dardanon, pasevi davanti a cla capela-munüment che ghè e saltevi föra dopu la Fabia, a Campolungh de Curnaiàn. Lì, alura, atac ala casina, ghera una ustaria e i vendevùn anca roba da mangià. Davanti al negosi, un puntisèl sü un ruset, ghéra di omni setadi giù cun i pè nel’acqua, vün che i ghe disevùn Quiri el diseva che el puntisél el ghe feva ven in ment el punt dela nave che la purteva en Abisinia a ciapà l’impero del Negus. Lì el feva i salüdi cume alura, cun la man e se el gheva giù dü basloti de cruatina el canteva “Io ti saluto e vado in Abisinia, cara Virginia, ti scriverò”. Tra l’alter la so murusa la se ciameva propi insì. I so amisi che ierun visin i fevun un po’ de coru e pö i ciamèvun la padruna de l’ustaria, a dighe: “Porta chi un po’ de salam cot cun un toc de pan e amò mes liter che fem marenda in memoria dela Negusita (la fiöla del Negus, puarina!). Me fermevi alura un cinc minüti a bev un spüma Giommi e pö dala strada dela Bucalera vegnevi a cà a Lod. Se ghe füs un quei giuini che i legiu che le fatade chi, i disaran che alura la gent l’era propi puareta. Puareti? Sì, de danè magari, ma no de spirit e de bela cumpagnia. Püdaresi cüntà sü quanti giri ni nosti paesi, semper per strade brüte e sentè, Sultàric, Sarèd, Teraverda, Grafignana, Salme de Miradöl, sü la culina.Ai Runchi de Grafignana son andai ‘nden in una casina. Che el mument lì el padron la sarat sü el purtòn (e sì che l’era dubass prest!) e el ma vist girà. El ma dì: “Chi l’è che te cerchi?”. E mi: “Nisün!”. E lü: “Alura va föra dale bale da chi ala svelta, se no moli i can!”. Me son scüsad e son andai, dopu son vegnüd a savé che l’era no una casina, ma l’era un casin, sì, un sit due che ghera “le bele de note”, che i ghèvun da fà el so laurà, quel che la senatrice Merlin l’a vursüd pü.Ad ogni modu, surade si o no, girà per el Ludesan nela stagion giüsta l’è bel, se pö se en cumpagnia, magari fermas e cüntala sü des minüti e bagnà el bec l’è mei amò.E alura fin che pödum forsa cun la bici, el ga resòn Pratisoli (una volta tant!).
© RIPRODUZIONE RISERVATA