Quand püdì, tüdè merce italiana

Alura, la ga resòn la me dona, quand la dis che son un s’ciunfapive, un gras de rost. Si ghi vöia, scultém se go da dì. Mi son un po’ veg in certi ragiunamenti (e no duma quei!), ogni tant me pias fa i paragon tra i tempi de alura e quei del dì de ‘incö. Me vegnüd in ment tante robe de cinquanta, sesanta, setant’ani fa, quand ho vist che bel cinema “Baaria” de che regista Tornatore.

Ecu, el feva vedè un paes de l’isulanel gir di ani cume se cambieva el mund, el modu de ragiunà e tüt el rest.

Per fala cürta, vöi div una roba che fem tüti i dì: el mangià, el lavas, el ten net la cà e tüte le nuitàche incö ghè e che tanti (mi no) i pödun pü fa a menu. O vursüd levam el caprisi de fa la lista de quel che se töd al negosi.

Dunca, una volta se dueva per forsa mangià, bev, vestis duma cun prodoti italiani. Ghera no el Cognac ma l’arzente, el Champagne l’era el noster (püsè bon!) proseco, l’oli de uliva l’era dela Puglia o Tuscana o Liguria e via e via tüt el rest.

Ades, sem infesadi de roba che riva da tüt el mund. Va ben insì? So no.

Te levi sü la matina e te se lavi, la sauneta la fan in Slovacchia, el dentifricio adiritüra a Bangkok (Thailandia), e sì che l’è una marca mondiale che i fevun anca aGenua, la lameta del rasù l’è americana, el dopubarba l’è tudesc fai a Düsserdorf.

Bevi el cafèlat. Ben, se sa che cèndi el gas, i sufanèi de Magenta i rìvun de Bratislava, el cafè l’è no italiàn, ma el lat - chi che sem en mes ale vache che la fan e bon - el ven dala Baviera, ghe puci ‘nden un biscòt e süla scatula ghè scrit che la fa en Francia. Se te bevi lo yogurt de l’Alto Adige Sud Tirol el riva da l’Austria.

A mesdì vün che el se seta a mangià la bresaula, la riva no dala Valtelina ma la ven dal Brasil, la coscia del giambòn cot dal Belgio o da l’Olanda, le ulive en pachèt i rivun dala Spagna.

Setèves in ufisi e vedarì che süla calculatrice ghè scrit “made in China”. Süle piline del rob che te meti nele urege (son un po’ surd...) ghe scrit “made in U.K.” (che l’è l’Inghiltera).

Meno male che la me auto, che la ga dersèt ani, per furtüna che l’è italiana e fai da nüm, ma quand son ‘ndai dal mecanic o dal carusè, o vist che i tochi cambiadi che el meteva sü i rivèvun “oltre Brenero”.

E alura? Se go da fa? Me se masi?

Me ven en ment che ghera una cansòn da una upereta che la intuneva “Shimmi, shimmi, il mondo va così...”. Alura me son mis en testa, dato che pödi no cambià le robe, da fa almen, due ghe riesi, a me möd, sensa es trop un menaturòn.

Meti en pratica quel che ghera scrit tanti ani fa süi cartèi dei negosi: «Qui si vende solo prodoti italiani», «Chi compra prodoti esteri è un italiano con la coda».

Tüte robe che al dì de incö i stan no nè en ciel nè en tera, ma vün el püdarà gratàs a so möd, o el ga da fa e el ga da tö quel che la reclam la te met en testa?

Ti te mangi el kebab? Si? Ben, mi se go quater palanche en sacocia, vo a vedè due che i fan una tripa buna, o un brasat o un les, cun un cudeghìn bon.

La facenda lè che el purtaföi el se lamenta de spes, pro un dü o tri volte a l’an se pöd fa un strapo.

Ti te pias le bibite che a bevi ensema a certi mangià le una bestièma? Mi pensi a quel che el diseva vün de Scügnai: “pane e prosiuto, riposo asoluto, bonarda e...” un’altra roba che pödi no dì. Disarì che o fai un po’ de cunfüsiòn, ma l’è quel che mi vurevi fa savè, gent!

Quand püdì, tüdè merce italiana, l’è püsè buna, specialment la roba de mangià e bev. Fi laurà le noste asiende e a quei che i gan la spüsa suta el nas cun nüm, che disiu che a parte tüti i nosti difeti, sem sempre i püsè en gamba.

Lur, invece, magari la metun giù düra, ma pö i se pissun adòs e pö i disun che ien südadi.

© RIPRODUZIONE RISERVATA