Quand i can na san pusè de nüm

Un dialogo surreale ma non troppo

La sì che anca i can i parlu? E che na san pusè de nüm, che se credem tant inteligenti? Per l’amur, püdi credegh o no, ma fì un sfors e pruì a leg. Pö ugnün restarà d’la so idea, calarés, perché a ch’el mund chi cun la lapa gnisün cambia mai upinion tant che a volte pasa fin la vöia de discüt! Ma l’è un’alter afàr.

La sulfa l’è che un dì sèri per campi cul m’è can, quand senti ‘na vuŝ: «Ocio che te scapüsi. Léva i ögi da ch’el telefono lì e guarda d’nans». Stranìd e anca un pitìn stermìd, me se fèrmi; ŝbasi i ögi e dabòn, s’èri drè a scapüsà su ‘na söca. Quan pro me son guardàd ‘nturna sensa ved gnisün, ho capìd. E me s’é ŝlad el sangu. «Sì, ho parlad mì, vedet no che sem duma nüm», el m’ha dì propi lü, el mè can. Alura l’èr vira, s’èri no dré a sugnà! E s’èri gnanca ciuch!

Pasada la pagüra, ghe fo: «Scüsa un atim, ma spieghem me fèt a parlà e me fèt a savè adiritüra el nos dialèt?» Va bè che ier l’èra la giurnada internasiunal del dialèt, pro me par un pò esagerad... «Perché nüm ¬- el me rispund -, ma anca tüti quèi che ciamì béstie, ghem la nosta de lengua, ugnün la sua: ma sicume ve scultém da quan i cuminciàd a parlà tant ma tant temp fa, em imparàd anca la vosta. Perché ‘l Signur l’ha dai miga apena a violtri l’inteligensa, ansi…».

«Cume “ansi” - ribati -, vuraréset dì che nüm omi sem no inteligenti? Ma s’em inventad le medeŝine per cüràs, le ca’ per sta al cald d’invèrn e l’aria cundisiünàda per sta al fresch d’estad. E pö sem ‘ndai adiritüra sü la Lüna. T’sé almen che roba l’è?». «Sent bèlu - ‘l me fa -, te diŝi un para de robe: per nüm ghè no segreti, ma propi gnanca vün. Cume le musche, pre esempi, sentìm tüt quel che ve se diŝì ma anca tüt quel che ghi no ‘l curàg da cunfesàs vün cun l’alter, e la diŝì magari duma denans a ‘n spég; e pö cunusém anca tüte le robe brüte ch’i fai e che sui vosti liber de storia mai i ghe saràn. E credem, i’èn tante asè che te se pödi no imaginà».

«Sì va ben, ma em fai anca le machine per möves e i aerei per vulà», ubièti per difend la nosta rasa. «Amò te ghe dè? Ma t’sé bel gnüc alura. Quan diŝi che si miga trop inteligenti, disém miga trop fürbi dai, se no t’se rabi - el me fa, prima da cuciàs ŝü per sta còmud -, l’è bèl da veda ‘l perché. Le voste invensiòn i en quasi tüte robe per le guère, o no? Ghe se vör propri ‘na bèla süca a pensà cume cupà püsè omi tüti ‘nsema: prima ghèvu i man, pö i bastòn, le spade, i füŝii e le mitraie; dopu i canòn e da un po’ i cariarmàdi, i aerei e i raŝi. Ah sì, si propi bravi: gh’è da gasàs».

Rivàdi a ch’el punto chi sèvi pü sa digh, stèvi schis. Cume dagh tort? «Vedet - l’è ‘ndai ‘nans - rivì adiritüra a premià chi cupa püsè persune cun munümenti, medaie e unurificense. El mund el sarés un paradìŝ, se tüti i danè che druì per cupàs i a druarésu per iutà la pora gent. E invece chi pröva a fa del ben la cupì, li semper fai: el püsè famuŝ de tüti dümila an fa. Te par nurmàl?». No de cert, ma sa gh’èvi da digh? Che sì, le béstie sem nüm?

Urmai ‘l parlèva nduma lü: «Indren a tant de violtri stà miga de ca’ el ben; diŝì de vurèl, sì, ma pö si bon no da fal; e invece fì ‘l mal, che a parole diŝì che fa schifi. Ma l’è no tüta culpa vosta, sì fai insì e un quadràd, se sa, el pöd no diventà rutund».

Finalment ‘na idea per fa no propri la figüra del pirlu: «Va ben, ma anca i can i se masu». «Te ghè reson - el diŝ -, gnisün l’è perfèt. Nüm pro se masém no a milion e t’sé perché? Se cuntentem de poc: vedet no ‘me sem cuntenti quan mangém? O che feste fem quan gh’è da ‘ndà a fa un giretìn? I’èn assè anca dü bèle carése. A violtri invece basta mai nient: vurì püsè tèra, püsè danè, püsè mangià. Si mai s-ciunfi».

«Ue, ciao, ‘me vala?», senti a l’impruìs en luntanansa. Volti i ögi e l’èrà un mè amis in gir a funŝi. Quan l’è vegnüd a renta, el me can l’ha cuciàd la crapa e s’è mis a naŝà qualcos. Per mi l’è stai ‘me risvegliàm da un pisul. Da chel dì là el m’ha pü parlàd e ‘n po me despiàs, perché l’èva miga di’ robe insì stüpide. Ansi, a es unèsti el ghèva propi resòn. E so no violtri, ma me sa che l’èva parlàd insì perché in fund tüte le béstie, ‘me i a ciamém nüm, i ghe vöru ben nunustànt tüt ‘l mal che gh’em fai. Ma me se racumandi, ch’la storia chi cuntèla miga trop ‘n gir: perché sarà anca vira ch’i èn le parole a fa diventà vire le robe, ma vurarési miga ciapà sü del mat.

MINI GLOSSARIO

guarda d’nans: guarda avanti

lapa: lingua

duma: solo

stermìd: spaventato

gnüc: duro di coprendonio

cupà: ammazzare

gasàs: vantarsi

stèvi schis: non replicavo

assè: abbastanza

s-ciunfi: sazi

© RIPRODUZIONE RISERVATA