Pora nüm, l’è ‘l témp d’le curiére “a sangüt” VIDEO

Dove sono le certezze di una volta? Disagi e disservizi nei trasporti sono lo spunto per una riflessione più generale: occorre un’inversione di tendenza

De sicür al mund gh’èn duma du robe, che gh’è da mör e da pagà. Sü la prima ghe piöu no (e quaidün diš anca per furtüna), sü la secunda chi da nüm ghe piöu un po’ püsè, ma lasém pèrd. A pensàgh ben de sicür ghe sarés anca che sem ‘gnüdi ‘al mund, ma adés stem miga tant a sutilišà: i èn no ‘l post né ‘l mumént.

Il dialetto sul "Cittadino" e le curiére “a sangüt”. Video di Matteo Talpo

Sicume le robe i cambiu man i man che se va ‘nans cu’ i ani, quand sèri un fiulét de sicür gh’èra òltor per mi. ‘Me tüti quèi ch’i van a scòla, chi ghe pensèva a mör, a vés nasüd o a pagà? Cuntèva ‘duma divertìs e stüdià, secunda l’ùrdin che ugnün ghe dèva. De robe sicüre, turném a nüm, ghe n’èra vüna che incö l’è sicüra pü gnanca un po’: la san ben i fiöi, i so (dei fiöi) e i lauradù che, pòri lur, i gh’an anca da pensà a mila menàde, oltre a pagà. De sa parlém? Ma d’le curiére, quèle blö, grandi e grose che per tüti han semper vursüd dì scola, laurà o scampagnade föra porta, quand serem tüti cuntenti m’ ‘na Pasqua.

N’i mè ani de scòla, giüri, mai, ma diši mai, la curiéra l’è mancàda ‘na volta: piuèva, fiuchèva o tirèva vent, me se diš, e tla là, ch’l’a met el mus föra d’l’àngul e la rüva. L’èra miga ‘na blésa n’è, perché vurèva dì ‘ndà a scòla e fas interugà anca quand se sèra stüdiàd miga tant.

Pasàdi tanti ani se capìs prò ch’l’èra un parlà da ciùla, perché adés l’è ‘l témp d’le curiére “a sangüt”, che i gh’èn e i gh’èn no. E se pöd ‘duma ‘maginà la delüsiòn de restà a pé d’un qual sigiòn che i cùmpiti i èva fai per dabòn, l’agitasiòn de so mà e de so pà semper sül chi va là (“Ma mè fiöl! Saràla pasàda incö la curiéra?”), sensa cüntà le madòne de chi laùra, che ghe tuca perd ure d’férie e che pö, fàcil, se sent anca bravà ‘dré dal cap: propi un bèl inìsi de stemana o de fin giurnàda, quand pénset ‘duma a ca’ tua dopu un dì ‘nvèrs (semper ‘sto cap!) e lé la s’véd miga, anca incö.

Le robe sicüre d’un temp i èn diventàde un lüs ‘nsuma: sa na dišì d’la pensiòn, pre esempi? A sent ‘n gir parirés che de sceför gh’n’è miga asè: de giùn gh’n’è semper meno, le patenti i cùstu care bišiàde (un temp tanti i a fèvu a militàr) e pö, sem unèsti, guidà ‘na curiéra l’è un bèl impégn: gli urari i èn da dì no, la respunsabilità l’è ‘n mar e la büsta la sarà miga ‘sta gran roba vegn da pensà, ‘me per tanti laurà in Italia del rèst.

E chi rivém al donca: ‘me i ghe spieghèvu a scòla, se ‘na roba l’è meno de quanta na servìs, el so prési gh’avarés da crés, giüst? Per asüm gent növa bastarés no tirà sü un po’ i stipéndi? L’è la leg d’la dumanda e d’l’ufèrta, la bibia d’la nosta ecunumìa d’mercà, ‘me dišu i prufesuròn ch’i pàrlu da strenš la cintüra ‘duma quand la pansa l’è quèla di oltri prò. In chi méš chi i s’èn legiüde un muć robe sü cume giüstà la sulfa, ma la püsè fàcil de tüte la par vüna e ciué de levà ‘ste büste. Dervì i bursìn, piögi!

DIZIONARIETTO

ghe piöu no: non ci piove

i so (dei fiöi): i loro genitori

se va ‘nans: si va avanti

un parlà da ciùla: un parlare da sciocchi

fiuchèva: nevicava

sangüt: singhiozzo

sigiòn: secchione, studente dagli ottimi voti

madòne: imprecazioni

un dì ‘nvèrs: un giorno no

bišiàde: care

sceför: autista

giüstà la sulfa: sistemare le cose

levà ‘ste büste: aumentare le buste paga

piögi: pidocchi, avari

© RIPRODUZIONE RISERVATA