Le Ulimpiadi di record e le ulimpiadi a la carluna LA VIDEOLETTURA DEL RACCONTO

Matteo Talpo per la rubrica del dialetto sul “Cittadino” ci porta da Milano Cortina 2026 ai tempi andati dei Giochi invernali tra tante curiosità

Omi tacadi a cavai, omi biuti, suldà ch’i sparu a d’i balunìn, vün che ‘l vins anca se ‘l riva semper ültìm... Da un para de stemane i èn ‘dré a giügàs le Ulimpiadì invernai chi da nüm. E na sem bèle asè: le prime “slargàde”, disém, ciuè giugàde non duma in un sit, ma da chi e da là (Milàn e Curtina ma anca Livigno, Predazzo, Anterselva, Bormio e Tesero), cun trimila fiöle e fiöi de nuantàdü Paìs, tüti e dü d’i record. Ma cume èvem fai per le ulimpiadi de dù estàdi adré a Parigi – ve se ricurdì? – anca stavolta pruarém a cercà un po’ de farlucade d’i ani ‘ndré, quand tüt l’èra fai püsè a la carluna.

Il dialetto sul "Cittadino" - I Ulimpiadi invernai d’ier e d’incö

Tant per capì i tempi, nel film de presentasiòn de St. Moritz, nel 1928, gh’èra d’i sciadù ch’i vegnèvu šu suta ‘l sul bei biuti (pensé che blésa!) e pö gh’èra lo skijoring: d’i pori cristiàn i èru tacàdi cun d’le corde a d’i cavài sura un lagh giasàd e i ghèvu da superàs cun le béstie ch’i ‘ndèvu ‘ndu i vurèvu. Robe da mat. Nel 2024, a Chamonix, quater suldà invece i gh’èvu da fa 30 km cun en spala šaini da vintidü chili e sparà a un qualcòs a furma de balunìn. L’èra el biathlon de adés.

Dopu la secunda guèra mundial, i giöghi i èn ricuminciàdi amò a St. Moritz nel 2048 e ch’l’an lì an fai la prima discesa libera. So no se gh’i ‘n ment quèle d’incö, cun le piste bèle tirade, le righe ‘n tèra, le red per fa miga vulà föra i sciadù, materiai fai quasi da la Nasa. Oà, alura te partivi e te gh’èvi duma da rivà šu prima che te püdèvi, cun dü tochi de legn suta ai pé e sensa ‘na pista da fa: ‘nsì ai pori sciadù tuchèva pasà tra prede e buschéti, sül giàs e cun salti da di’ no. L’èra belè tant purtà a ca’ la pel!

Püsè renta a nüm se pöd no desmentegà el bob giamaicàn del 1988 a Calgary, en Canada. Dü americàn en vacansa en Giamaca èvu vist en spiagia ‘na cursa de carèti da rüsà e i s’èru di’: «Mmm, par el bob!». Tira mola e meseda i cèrcu quater fiuléti e via a le Ulimpiadi: n’la tèrsa cursa i quater p’rò i se capotu a 130 l’ura (roba da cupàs), ma lur i catu sü el bob e a man la rüsu fin a la fin. E tüti a bàtegh i man. I èn diventàdi famusi e se ricurdì i an fai anca la reclame en televisiòn del Pandìn, la machina.

Per ültim gh’è Steven Breadbury, l’ültim diventàd prim. Ma ch’èl? Breadbury l’èra un patinadù Australian che nel 2012, a Salt Lake City, l’a vinciüd l’or n’lo short track sensa fa sforsi. Sa vör di’? Che l’è pasàd nei quarti e ‘n semifinal e ‘n finàl l’a vinciüd perché quei de nans da lü i se fèvu sü e i burlèvu giù. La roba l’èstai insì farloca che da alura, nel so Paìs, quand vün el vinc a surpresa i dišu “Doing a Breadbury”, ciuè “Fa un Breadbury”. Me la dišèva semper ‘mè nona, che la frésa l’è ‘na cativa cunsigliéra!

DIZIONARIETTO

biuti – nudi

slargàde – allargate

sit – posto

farlucade – stranezze

a la carluna – alla buona

ch’l’an lì an fai – quell’anno hanno fatto

rüsà – spingere

i se capotu – si ribaltano

i catu sü – raccolgono

reclame – pubblicità

i se fèvu sü e i burlèvu giù – si urtavano e cadevano

© RIPRODUZIONE RISERVATA