(Foto di dal web)
Matteo Talpo per la rubrica del dialetto sul “Cittadino” ci porta da Milano Cortina 2026 ai tempi andati dei Giochi invernali tra tante curiosità
Omi tacadi a cavai, omi biuti, suldà ch’i sparu a d’i balunìn, vün che ‘l vins anca se ‘l riva semper ültìm... Da un para de stemane i èn ‘dré a giügàs le Ulimpiadì invernai chi da nüm. E na sem bèle asè: le prime “slargàde”, disém, ciuè giugàde non duma in un sit, ma da chi e da là (Milàn e Curtina ma anca Livigno, Predazzo, Anterselva, Bormio e Tesero), cun trimila fiöle e fiöi de nuantàdü Paìs, tüti e dü d’i record. Ma cume èvem fai per le ulimpiadi de dù estàdi adré a Parigi – ve se ricurdì? – anca stavolta pruarém a cercà un po’ de farlucade d’i ani ‘ndré, quand tüt l’èra fai püsè a la carluna.
Il dialetto sul "Cittadino" - I Ulimpiadi invernai d’ier e d’incö
Tant per capì i tempi, nel film de presentasiòn de St. Moritz, nel 1928, gh’èra d’i sciadù ch’i vegnèvu šu suta ‘l sul bei biuti (pensé che blésa!) e pö gh’èra lo skijoring: d’i pori cristiàn i èru tacàdi cun d’le corde a d’i cavài sura un lagh giasàd e i ghèvu da superàs cun le béstie ch’i ‘ndèvu ‘ndu i vurèvu. Robe da mat. Nel 2024, a Chamonix, quater suldà invece i gh’èvu da fa 30 km cun en spala šaini da vintidü chili e sparà a un qualcòs a furma de balunìn. L’èra el biathlon de adés.
Dopu la secunda guèra mundial, i giöghi i èn ricuminciàdi amò a St. Moritz nel 2048 e ch’l’an lì an fai la prima discesa libera. So no se gh’i ‘n ment quèle d’incö, cun le piste bèle tirade, le righe ‘n tèra, le red per fa miga vulà föra i sciadù, materiai fai quasi da la Nasa. Oà, alura te partivi e te gh’èvi duma da rivà šu prima che te püdèvi, cun dü tochi de legn suta ai pé e sensa ‘na pista da fa: ‘nsì ai pori sciadù tuchèva pasà tra prede e buschéti, sül giàs e cun salti da di’ no. L’èra belè tant purtà a ca’ la pel!
Püsè renta a nüm se pöd no desmentegà el bob giamaicàn del 1988 a Calgary, en Canada. Dü americàn en vacansa en Giamaca èvu vist en spiagia ‘na cursa de carèti da rüsà e i s’èru di’: «Mmm, par el bob!». Tira mola e meseda i cèrcu quater fiuléti e via a le Ulimpiadi: n’la tèrsa cursa i quater p’rò i se capotu a 130 l’ura (roba da cupàs), ma lur i catu sü el bob e a man la rüsu fin a la fin. E tüti a bàtegh i man. I èn diventàdi famusi e se ricurdì i an fai anca la reclame en televisiòn del Pandìn, la machina.
Per ültim gh’è Steven Breadbury, l’ültim diventàd prim. Ma ch’èl? Breadbury l’èra un patinadù Australian che nel 2012, a Salt Lake City, l’a vinciüd l’or n’lo short track sensa fa sforsi. Sa vör di’? Che l’è pasàd nei quarti e ‘n semifinal e ‘n finàl l’a vinciüd perché quei de nans da lü i se fèvu sü e i burlèvu giù. La roba l’èstai insì farloca che da alura, nel so Paìs, quand vün el vinc a surpresa i dišu “Doing a Breadbury”, ciuè “Fa un Breadbury”. Me la dišèva semper ‘mè nona, che la frésa l’è ‘na cativa cunsigliéra!
biuti – nudi
slargàde – allargate
sit – posto
farlucade – stranezze
a la carluna – alla buona
ch’l’an lì an fai – quell’anno hanno fatto
rüsà – spingere
i se capotu – si ribaltano
i catu sü – raccolgono
reclame – pubblicità
i se fèvu sü e i burlèvu giù – si urtavano e cadevano
© RIPRODUZIONE RISERVATA