Le pueŝìe de quator caŝalìn che i gh’èn pü

La primavera ispira versi in dialetto

Ò sémpor savüd ch’èl 21 mars l’è ‘l dì che cumìncia la primavéra. Adès i m’àn dì che l’è ànca la giurnàda mundiàl d’la puéŝìa!!! Va bén, ciapémla tàm’l’è. Gh’è ‘na giurnàda per tüt, festegém ànca la pueŝìa. N’aprufìti sübot per fàu cunùs d’le pueŝìe in dialèt de caŝalìn che, pürtrop, i gh’èn pü.

DUMENICA

di Mariangelo Buttafava

Prufüm de lèss mis a bùi / védri impanàdi / ne la cüŝìna picinìna. /Te m’l’èvi mai dì, / ma la so che t’el fèvi apòsta per mi. / “Fèrmot chi… N’ò fài tant. / E pö gh’è la Mésa a la televiŝiòn. / Tè, la to cadréga, / tè el to bicér”. / E mi guardèvi le to man bèle… / tüte le scüŝe i èrun bùne / pür da tégnom lì cun ti. / Dun sèt adès, che / gh’ò ‘mò biŝogn de ti…/ Dun sèt Màma?

Tenerésa e nustalgìa.

CAŜÀL DUN SÈT?

di Enrico Cipelletti

Du’èi ch’i bèi sasòn / i büŝi, i bàssi e àlti / d’la via Garibaldi? / Du’èla la Furmàgia,* / insì bèla, insì rutùnda / che da tànti, tànti àni / la parlèva cun la trùmba / e la sèva o bén o mal / tütt le stòrie de Caŝàl? / gh’è püϋ gnànca Mentìna / cùi pùmi, i càchi, l’üga / e la verdüra apéna catàda / mìsa là in di platò / fin in méŝ àla stràda. / Duèla la Dragùna /setàda lì a l’umbrìa / cun in man el so ventàglio / süϋ l’üss d’la sarturìa. / Buongiorno! Buonasera! / ‘Sa fàla? L’ò pü vìsta! / La fa una ciciaràda / intànt che bùi la pàsta. / Du’èla la Senàvra?** / L’è seplìda dài palàssi; / gh’è amò ‘na quàl finèstra / cùi vaŝi de geràni ./ In fund a Sant’Antòni / gh’è pü gnàn la Cavàda***/ cùi don che ciciarèva / süi pùnti d’la cuntràda / cùi orti, cun le vérŝe / i spinàssi, cùn i fasöi… / i restaràn ricòrdi / de quand che sèrom fiöi. / Du’èi i Caŝalìn? / Ànca quànd i van luntàna indén in d’èl so cör / i èn sémpor Caŝalìn.

LA PÙCIA

di Aldo Milanesi

Dòpu la daquàda, instamatìna /végni indré da piàsa cul giurnàl. / In tèra gh’è una pùcia e, sénsa el vént, l’è lüstra e piàna ch’la me par un spég. / Ghe tìri quàlche mòcul al Cumün / per le büŝe e le pùce… e per le auto / che par ch’i fàssu apòsta per bagnàt / e che i gh’an gnànca in mént da raléntà…/ Però me scàpa l’occ e … che spetàcul! / Ròba ch’èvi mài vist: el campanìn / vultàd cul cül insü , indrén n’la pùcia: quèl d’la me céŝa de San Bernardìn!

I FUNŜÈ

di Luigi Salamina

Tüti cürvi lì nei fòssi / sü le rìve indén di càmpi /sü le piànte in méŝ ai spin /ti t’ia trövi tüti quànti / i funŝè / cun l’ària aténta / gnànca un bis che ia spavénta / sémpor prunti a levà i tàchi / quànd i funŝi i èn tüti màti! / Ma apéna poch luntàna / gh’è una sòca radiŝàda / i èn ciudìn d’la Val Padàna! / Ma che bèla matinàda / pién d’nébia tüta sàna / l’è p’ri fùnŝi la giurnàda / Gh’è ciudìn, urgìne e vésce / prataiòli n’la radüra / ma atensiòn a l’amanìta / la verdàsa velenùŝa / ch’la te mànda in dén d’la büŝa !

LUOGHI DI CASALE

Cavàda: canale che costeggiava via Cesare Battisti attraversato da ponticelli

Furmàgia: rialzo rotondo in mezzo alla piazza principale

Senàvra: piazzetta dietro il municipio

Il dialetto sul "Cittadino", se un funerale diventa una poesia. Video di Maddalena Negri

MINI GLOSSARIO

Ciapémla tàm’l’è: prendiamola com’è

Dun sèt: dove sei

Funŝè: raccoglitori di funghi

Mòcul: imprecazione

Pùcia: pozzanghera

Sòca: ceppo, ciocco

Ciudìn: funghi chiodini

Urgìne: orecchiette

Vésce: funghi prataioli

Amanìta: fungo velenoso

La pagina dedicata al dialetto sul “Cittadino” in edicola mercoledì 12 aprile

© RIPRODUZIONE RISERVATA