
Dialetto Lodigiano / Basso Lodigiano
Mercoledì 02 Luglio 2025
L’agrivoltaico visto dagli animali: «Ghè pien de téci per mèt i panéi, ma va a faghel capì»
LA VIDEOLETTURA DELL’ARTICOLO
Matteo Talpo ci porta nel bel mezzo di una “riunione di condominio” ‘dre a ‘na gaba: «Quand i našu i danè, i omi i van semper en bàla; ma püsè i diventu sciuri, püsè i diventu puréti!»
Da una qual part, ‘dre a ‘na gaba, propi un qual dì fa ghè stai un gibilé da di’ no. Gnisün l’ha dai el dü da pich, perché l’afàr l’è propi séri. Par ch’i omi i sèn inventadì amò ‘na pirlàda d’le lür.
. Il dialetto sul "Cittadino" - Riva i panéi sui campi, che gibilé
«Alura, ghe sem tüti», fa el crou, che l’è un po’ president, un po’ prufesur e un po’ savlòn. «Sì, ghe sem, sem rivàdi», se sent rispund da chi e da là. Anca se l’è gnamò sira e gh’è amò sòfegh, i gh’èn anca ‘na büba e un ratsguladù, che i se vedu duma de not; pö i gh’èn avie, rati, ranaboti e ‘na vulp: duma vüna perché se sa che le vulp i se dan un gran da sü. E amò: un para de lüdrie, ‘na qual sgàša, dù culumbe apena diventade spušìne e tri o quater pasarìn, anca se i petégui i dišu che gh’èra dabòn tüte le béstie d’la nosta basa, miga duma quéste.
«Sa, va là», vusa da dedré na sgàša al crou, «mövet che gh’è amò el ribatòn e prima rivém al donca prima ‘ndarém a ca’». «Dabòn, sü cinch ghèi de muüda», fa anca ‘n rat, «ché a mi me piaš miga tant el sul». «Va ben, adés tachi», diš el crou, tüt gasàd ‘me un šabetòn: «Alura, par che i omi i gh’an en ment da cuarcià i campi cun qualcos che ciàpa la lüs e la fa diventà qualcòs d’olter, me par che la ciamu curént. E cun la curént i fan andà un mar de robe, da un po’ anca le machine».
«E ti me fèt a savèl?», fa vüna d’le dü culumbe. «La sì tüti che mi son la béstia pusè inteligent de tüte, - fa ‘l crou - tame l’èva di’ Konrad Lorenz, ma violtri, o béstie gnurante, savì propi gnent».
«Ganasòn, pirlu, marter», i ghe vusu ‘dre i oltri, ma ‘l crou, ‘bitüàd a ciapà d’i numi, s’na frega. «Lasèm spiegà: mi capisi quand i parlu i omi e un qual dì fa, sü l’aršu del Po, gh’èra vün en biciclèta cun so neudìna». «E me fèt a savè che l’era so neuda?», ghe fa la büba. «Ma perché la ciamèva nonu, o büba d’una büba! Vurì fam finì o no? Alura, l’om el burbutèva ‘me ’na pignata d’ fašöi: “Te vedi - ghe fèva a so neuda -, quand sèri un fiöl chi gh’era un mar de piante e te fèvi fadìga anca a veda el campanìn ad Vòri, ad Sena o ad Sumaia, ma pö i an taiàde tüte, vunciòn, e adés i sèn inventàdi anca l’agrivoltaico. Se füdesi amo sindich...”».
«Agri che roba?» salta sü un talpòn, rüàd en ritard perché sicume el ghe ved poch e ‘l ghe sent anca de meno, l’èva canàd strada e urari. «Agrivoltaico, el se ciama insì quel che ve dšèvi. En sustansa i cuarciaràn la tèra de panéi fai de fèr e de véder. Pensé che cold, cume se quel de chi ani chi füdes no bèle asè. E suta i panéi per nüm ghe sarà pü la lüs, perché la fregu lur!». «E mi me faroia a impulinà?», fa ‘n’avia, tüta stermida. «Bèla dumanda, ma so no sa dit - rispund el crou -. Sperem duma che cambiarà la sulfa, perché se no saràn tempi grami per nüm ‘me per lur. Anca perché nüm üšéi la sem ben che ghè pien de téci per mèt i panéi, ma va a faghel capì. Quand i našu i danè, i omi i van semper en bàla; ma püsè i diventu sciuri, püsè i diventu puréti!». n
DIZIONARIETTO
gaba – albero tagliato quasi alla base
gibilé – trambusto
savlòn - saputello
avie - api
büba – upupa ma anche “un po’ tonto”
ratsguladù – pipistrello
se vedu duma de not - si vedono solo di notte
ranaboti – rane
lüdrie – lontre
sgàša – gazza ladra
cuarcià - coprire
cinch ghèi - cinque centimetri
muüda - mossa
stermida - spaventata
sulfa – storia, faccenda
© RIPRODUZIONE RISERVATA