E alura San Basan l’è pasàd anca st’an, so no se el gheva la sbanègia en man, perché l’è fiucàd no, so però che ghè stai un burdèl de gent, anca se l’era lünedì e no dumenica. Eco, alura me ven en ment i San Basan de tanti ma tanti ani fa. Seri un fiulèt prima de la guera e - grasie Signur che go amò la memoria buna (almen credi) - alura se ghi vöia da legium, cünti sü un po’ de còse.Seri un fiöl che andeva a l’uratòri de don Luigi Savarè e el dì de San Basan andevum tüti in Dom a scultà Mèssa, finìd andèvum in Vescuvàd a salüdà el Vesch: «Viva el Vesch, Viva el Vesch». Lü el vegneva al fnestròn, el treva giù qualche caramèla mù, pö nüm pasevùm en purtineria, due i me devum un scartusìn de ciuchìn (le castegne seche). San Basan l’era anca l’ucašion, per la gent dei paesi, per ven a Lod cun un salàm, per andà a l’usteria a fa el paragòn cun quei dei altri: «El me salàm l’è püssè duls e bòn, anca perché al me nimàl go dai el rugìn, el menìs, l’o tratàd ben, e pö el masulàr l’è vün che el sa el so mestè, el ghe met el so temp a fal sü, pensa che el ghe met el brülè nel salàm de fidegh, e quel bianc piasentìn bon nele pansète». E un alter de l’usteria: «El me masulàr el ghe met no un dì a insacà, ma dü dì e pö el ven endrè amò a girà le cupe. L’è vün brau... sa bevèm amò? Una butilia de Rovescala?».Certi lucài de Lod el dì de San Basan i ciapèvun püssè soldi che en ‘na stemàna intrega. Ve disarò qualche num de chi posti lì. Lassèm sta l’Isula Caprera, el Tram, le Feruvie, el Nasiunàl, la caccia, che ierun posti un po’ de lüsu per la massa dei paisàn che vegnèva da föra Lod.L’ustòn de la Gata, el Gatìn, le Dü ciav, la Venèsia, el Rundò, le Fiöle de Turèta, la Funtana, Rusèt a Riöl, el Sandòn, Magi ala Madalèna... en Burgh pö fhe n’era tri o quàter... ierun posti due se feva festa: pan, salàm, gurgunšöla, biligòt, farina de ciuchìn, e butìglie, e scudéle del rus de l’Oltrepò, del Piemùnt, e anca de San Culumbàn.La festa l’era sentida un po’ diferènt de ades, e pö i tempi ien cambiadi. O vist en piasa tanti giuini, ma quel che l’era la tradisiòn la ghe pü. Resist, e l’è una bela truàda, la tripa, un po’ perché l’è gratis, ma püsè perché l’è propi buna quela ch’la fa la Pro Loco. Sperèm che la resista amò nei ani a vegn, e tegnèm da cünt la venerasiòn al nost San Basan, ‘ndèm en Dom a truàl, disèm un Requiem per i nosti vegi, i nostri amisi che i pödun pü fa festa, nüm intant - cume el diseva Kilu in vüna de le so puesie - “In ciesa, o gent, palpade e spisssigòn avanti e indrè se va, ma cui sbütòn nel coro se pastüra la büseca e pü d’una caldaruna... resta seca”.
© RIPRODUZIONE RISERVATA