Dunca, sem rivadi a dopu feragust, le vacanse per chi lè che ia fai i duaresun es finide. Mi son andai a Cà-resti e anca a Cà-sto, i altri ien andai per mes mund (almen insì me la cüntun sü).Ecu, cume al solit me ven en ment, amò prima dela guera e sübit dopu, quand anca la pora gent, almen el dì de la Madona e el dì de San Roc, i fevun festa e se i püdevun i ‘ndevun föra Lod a picagh una mesa sgandulada. Ben, sti tenti. Sül Curs Ada a Lod una volta ghera cinq barbè, e vün in principi, taca a Curs Umbert, i fevun ses. Un barbè l’era veg fin d’alura e el se ciameva Muscon e la so dona Dumenichin. Quand l’è restada vedua, alura de pension che nèra miga, la ‘ndeva a fa un po’ de tüti i mestè a ca de gent che i se fidevun, perché l’era unesta.Se sa che se mangeva de magher tüti i dì, pro Dumenichin quand ghera una quai festa lüghida, la perdeva no el cul de andà a fa un giret föra de ca. E siu duè che la ‘ndeva? Un feragust l’è ‘ndai a Revelin, dopu el punt de Ada, lì ghera dü o tri usterie. Ben, pian pian dal Curs Ada, lot lot a pè la riveva lì visìn ala Solcia, la ‘ndeva denter nel bacalìn, la se seteva giù, la urdineva el piat de risòt al salto del dì prima, un bicer de vin rus e vün de acqua Giommi, perché la diseva che la feva digerì, pö la tireva föra dala bursa che la gheva una pulpeta da marisàn che l’eva fai en ca, e la urdineva vüöùna de carne che el feva l’ost. Pö la vureva anca un persegh o un pum granìn se el ghera.E la pasèva el feragust o un’altra festa. Una volta i gan dumandand: «Ma China, te se cuntenti de poc?». E le la respundüd: «El me Muscon la fai quarant’ani el barbè, ma el ma lasàd la strada da andà a Mesa ala festa. Per furtüna che ghe tanta gent che me fa guadegnà un quai cinquanta ghei. E pö el Signur el me vör ben e el me lasa la salüd e l’apetit. Mi son a post, go duma el prublema dele büsarole n’di denti, ma tant fa nient, ghe nè de quei che i stan pegiu de mi, ciavade nel let. Mi cun el me Muscon ne o fa de gite , pensé che sem andai fina a Caravag, e un’altra volta em fai el gir de San Culumban in culina, sem vignüdi a ca da Miradöl, un bel toc, cun un caval e una bareta serem sü en ses persune. Ma el püsè bel de tüt l’è stai quand me son spusada, ala fin de la grande guera, cun el brüm sem andai a San Martin, ala Madona de Usag cume viagio de nose, Ades i man dì che i van fina sül lag de Cum, la Ghita che la sta visin a mi l’è andai a Türin, oh Signur insì luntan, e savè no due che te se. Pö ghe stai chi l’è che le ‘ndai a Genuae la vist el mar, mi so no gnanca cume l’è fai. El so perché el me om la fai el suldà lì, ma mi son propi vüna che la vist no. Ben, fa gnent, tra un mes una asuciasiòn dele masaie del dopolavoro i man dì se vöri andà a mangià a l’ustaria dela Funtana. Signur bon! Da ca mia ghe un toc de strada. El cap del partid el ma dì che ghe una carosa aposta. Che lüsu! Sperem duma che ghe sia no dopu da tirà föra la muneda».Ecu, vegnem al dì de incö, quel che ho dì ien robe vere. Incö te senti tanta gent che i san pü che sit andà a ved. Se ien gent che laura, che i fan el so duer, che i fan no tribülà i altri, buna! Se no pütost che andà a spas e pö magari camelà chi a Lod, che i stagu a cà a gratas due che ghe fa spürina che l’è mei.
© RIPRODUZIONE RISERVATA